Biografia

1918. Neix el 5 de març a Girona.

1932. Estudia a Besiers (França) fins a 1934, on rep una educació bàsicament literària.

1935. Es trasllada a Barcelona. Estudia batxillerat a l'Institut Salmeron i ingressa a l'Escola Massana.

1938. Imprimeix un petit llibre de poemes i dibuixos que titula Abracadabra.

1939. Fi de la Guerra Civil. El servei militar se li allarga quatre anys més.

1941. És destinat a Ceuta. Visita Tetuan, València, Còrdova i Madrid, i coneix el Museu del Prado.

1942. Retorna a Barcelona, on assisteix a gairebé tots els concerts que se celebren a la ciutat.

1943. Es casa amb Pilar Ral i Ferrer i, poc després, s'ha de reincorporar al servei militar.

1944. Neix el seu primer fill, Eduard.

1945. S'interessa per la gran aportació feta a l'art modern pels pintors impressionistes. Fa dibuixos al pastel influït per Tolousse-Lautrec i Van Gogh.

1946. Primeres obres fetes amb papers de color retallats o estripats. Influència de Mondrian i Kandinsky.
 
)
1947. Enric Tormo li presenta el filòsof Arnau Puig, el pintor Joan Ponç, i el poeta Joan Brossa. Poc després coneix Modest Cuixart i Antoni Tàpies. Neix el seu segon fill, Joan de la Creu.

1948. Fundació del grup Dau al Set. El setembre surt el núm. 1 de la revista. A la darrera pàgina hi figura: "Fundador: Joan Josep Tharrats. Director: Joan Ponç". El darrer número es publica el 1956.

1949. Els membres del grup Dau al Set visiten Joan Miró. Primer viatge a París, on es posa en contacte amb l'obra dels mestres de l'art modern: Kandinsky, Klee, Ernst, Picasso, Matisse, Chagall i Giacometti.

1950. Primera exposició a les Galerias Jardín. Exposa a Guadalajara (Mèxic), en una col.lectiva en homenatge a Paul Klee. Publica el llibre Antoni Tàpies o el Dau Modern de Versalles. Intervé en les activitats del Club 49. Primers contactes amb el Museu d'Art Modern de Nova York, que qualifica Dau al Set com una de les publicacions avantguardistes més interessants del món.

1951. Exposició Dau al Set a la Sala Caralt. Escriu la presentació dels set components del grup.

1952. Coneix Salvador Dalí. Publica a Revista articles sobre l'art de les avantguardes. N'hi publicarà gairebé 350 fins a 1982.

1953. Obté una beca de l'Institut Francès per estudiar a Valauri. Viatja a Bèlgica i Holanda i visita l'estudi de Picasso a Valauri. Coneix a Barcelona el poeta Jean Cocteau i a Cadaqués Marcel Duchamp.

1954. Primeres maculatures. Exposició de collages a la Sala Gaspar. Organitza l'exposició Quatre Gats a la Sala Parés de Barcelona. Viatja a Itàlia, on coneix Giorgio de Chirico i Carlo Carrà. 

1955. Exposa a Estocolm i Nova York. Salvador Dalí escriu un text per a l'exposició de Tàpies i Tharrats a Estocolm. És premiat en la III Biennal Hispanoamericana de Barcelona.

1956. Participa en la XXVIII Biennal de Venècia. Realitza una sèrie de joies, esmalts i escultures. Comença a estiuejar a la població de Cadaqués.

1957. Funda el Saló de Maig de Barcelona. Viatja a Suïssa, Àustria i Alemanya i exposa a València, Madrid i Barcelona. A Cadaqués coneix el poeta Carles Riba.

1958. Estades a Zuric, Lausana i Milà, on coneix Lucio Fontana. Exposa a Lausana, Zuric i Barcelona.

1959. Participa a la International Art Exhibition del The Mainichi News Papers de Tòquio. Fa estades a París i Munic. Sala especial a la V Biennal de Sao Paulo. Participa en l'exposició 13 Peintres Espagnols celebrada al Museu de les 'Arts Decoratives de Paris.

1960. Sala especial a la XXX Biennal de Venècia. Exposa a Lausana, Roma i Barcelona.

1961. Participa en la gran mostra New Spanish Painting and Sculpture del Museu d'Art Modern de Nova York. Primer viatge als EUA, on coneix Ernst, De Kooning i Rothko. Funda el grup 0 Figura amb Vilacasas, Claret, Hernàndez-Pijuan, Subirachs i Santos Torroella.

1962. Torna als EUA. Participa en l'exposició de pintura espanyola de la Tate Gallery de Londres i en la gran exposició de la Beethovanhalle de Bonn.

1963. Pinta la sèrie Homenatge a Delacroix, que exposa a la Sala Gaspar de Barcelona. Participa en la VII Biennal de Tòquio i en la V d'Alexandria.

1964. Exposa la sèrie Paisatges genesíacs a la Biennal de Venècia i el seu Homenatge a Velázquez (actualment al Museu Guggenheim de Nova York), a la Fira de Nova York. Viatja a Grècia i Turquia.

1965. Inicia als EUA una exposició antològica itinerant per Waitsfield, Bristol, Tampa, Miami, Jacksonville, Oklahoma, Forth Worth, etc. Participa en la Mostra de Pintura, Escultura i Gravat Contemporani a l'Acadèmia de Belles Arts de Roma.

1966. És convidat per l'astronauta Charles Conrad al llançament del coet Gemini XI, al Cap Kennedy. Realitza un paviment de 3.000 metres quadrats al Mirador de l'Alcalde, a Montjuïc. Participa en l'exposició Greetings del Museu d'Art Modern de Nova York.

1967. Finalitza la seva mostra itinerant pels EUA després d'exposar-se a Los Angeles, Las Vegas, Montreal, Memphis, Milwaukee, Portland, Nashville, Tacoma i el The Hudson River Museum de Nova York.

1968. Exposició individual al Museo Nacional de Arte Moderno de Mèxic. Estades a Alemanya, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Àustria i Itàlia.

1969. Exposició individual a la Galeria L'Entreacte de Lausana. Col·labora en l'exposició Art Espagnol d'Aujour d'hui, al Museu Rath de Ginebra.

1970. Estada a la Fira d'Osaka, Kuwait, Índia, Pakistan, Tailàndia, Hong-Kong, Formosa, Japó i Alaska. Pinta la sèrie en homenatge a Hokusai.

1971. Participa en les exposicions Comunicacions a l'Espai (Ginebra) i 113 Pittori e il Cervino (Torí).

1972. Participa en l'exposició d'homenatge a l'arquitecte Josep Lluís Sert, a Tenerife. 

1973. Realitza 12 litografies inspirades en el llibre del Génesi. Organitza a Cadaqués l'exposició Homenatge a Marcel Duchamp.

1974. Participa en l'exposició Graphics'74 Spain, organitzada per la Universitat de Kentucky.

1975. Exposició número 100 a La Fontana d'Or de Girona. El catàleg és prologat per l'escriptor Josep Pla. Mor el seu pare, el poeta Josep Tharrats.

1977. Edició de la carpeta amb 13 grans litografies i serigrafies Homes i estrelles.

1979. Realització del film Tharrats, de Jordi Cadena.

1980. Exposició Cent anys de cultura catalana (1880-1980) al Parque del Retiro de Madrid. Mor la seva mare, Càndida Vidal. Edita la carpeta de litografies i serigrafies amb els dotze signes del Zodíac.

1981. Mor la seva esposa, Pilar Ral. La Generalitat el guardona per l'edició del llibre Cent anys de pintura a Cadaqués.

1982. Publica el llibre Picasso i els pintors catalans en el ballet.

1983. Publica la revista d'art i poesia Negre +, de la qual s'editaran 20 números. La Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi. Exposa a la Sala Gaspar una sèrie d'interpretacions d'obres dels grans mestres.

1985. Exposa al Centre d'Études Catalanes de París i participa en la mostra Les Noces Catalanes: Barcelona-París, a la galeria Art Curial (París).

1988. Treballa en una sèrie de 25 tapissos que es realitzen als obradors de Girona que dirigeix Carles Delclaux.

1989. Tercer viatge al Japó. Participa en l'exposició La Segona Avantguarda, organitzada per la Generalitat amb motiu del Mil.lenari de Catalunya i en la mostra 17 Pintors Catalans i la Revolució Francesa. Exposa per primer cop a Pineda de Mar. L'Ajuntament posa el seu nom a un carrer de la població.

1990. Contreu segones núpcies amb Carme Palao, companya d'estudis de l'Institut Salmeron.

1991. S'inaugura la Fundació Tharrats d'Art Gràfic de Pineda de Mar. Presenta Camí de la Creu, 14 gravats sobre la Setmana Santa. Exposició Tharrats, un pintor d'Europa al Parlament Europeu.

1992. Exposició Grans Maculatures a la Fundació Tharrats de Pineda de Mar; El Surrealismo en la Posguerra Española a Ciudad de Ceniza, Terol; Pintors i Escultors Catalans de la Segona Avantguarda al Palau del Consell d'Europa d'Estrasburg, i L'Informalisme a Catalunya , a Barcelona. Publica el llibre Dames de tots colors.

1993. Exposició antològica Setanta-cinc Anys al Palau Robert de Barcelona i de tapissos a Còrdova. La Generalitat li concedeix el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. Participa en l'Homenatge a Joan Miró que organitza la Fundació Tharrats de Pineda de Mar. Publica el llibre Surrealisme a l'Empordà i altres fantasies.

1994. Ingressa com a Acadèmic Electe a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i pronuncia el discurs L'art de la il·lustració a la Catalunya del segle XX, que publica com a opuscle. Inaugura la darrera exposició individual a Pineda de Mar, que titula Perspectiva Cósmica i hi presenta el llibre Pau Casals, el català del segle.

1996. Gran exposició antològica al Museu d'Art d'Ashikaga (Japó).

2000. Mor sobtadament el seu fill Eduard.

2001. El dia 4 de juliol mor a Barcelona. Dos dies després és enterrat a Cadaqués.