La Fundació

La Fundació Tharrats d'Art Gràfic neix com a resultat de l'estreta relació existent entre l'artista i escriptor català Joan Josep Tharrats i Vidal i la població de Pineda de Mar. Inaugurada el 6 d'abril de 1991, disposa d'un fons d'art fruit de la generosa donació feta per Joan Josep Tharrats de tota la seva obra gràfica i de més de cinc-centes peces de la seva important col·leció particular.

Des del mes d'abril de 2006 la seu de la Fundació Tharrats és a la primera planta de l'Espai de Dinamització Cultural Can Comas, situat a la plaça de Catalunya, 3, de Pineda de Mar. L'horari establert de visites és el següent: dies feiners de 6 a 9 del vespre, i els dissabtes, de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre.

En el seu fons hi ha obres gràfiques d'artistes nacionals, entre els quals cal destacar: Miró, Dalí,  Tàpies, Brossa, Clavé, Subirachs, Guinovart, Ponç, Ràfols Casamada, Hernández Pijuan, Perejaume, Amat, Niebla, Alfaro, Fita, Perpinyà, etc, i de diversos artistes estrangers: Bechtold, Faber, Vostell, Manessier, Calder, Delaunay, Ernst, Vostell, Appel, Hamilton, Narotzky, etc.

La Fundació Tharrats compta amb un exemplar de les revistes Dau al Set i Negre +, editades per Joan Josep Tharrats, així com un bon nombre de llibres de bibliòfil i revistes d'art, especialment de tot allò que fa referència a l'art gràfic.

La Fundació Tharrats, que és una de les poques que hi ha a Catalunya dedicada i centrada exclusivament en l'art gràfic, pretén, per una part, difondre l'obra diversa i heterogènia de Joan Josep Tharrats i ser un punt ineludible per als estudiosos dels moviments d'avantguarda del nostre país. Per altra part, la Fundació vol convertir-se, a través de les diverses activitats que organitzi, en un cos viu i dinàmic, animador de la vida cultural no ja solament de Pineda de Mar, sinó també de la comarca i de tot Catalunya.

La Fundació Tharrats té, entre d'altres, la finalitat de popularitzar l'art gràfic, tant a nivell tècnic com artístic, donant a conèixer els diversos procediments que hi concorren (aiguafort, aiguatinta, litografia, serigrafia, xilografia, gofrats, etc.), així com les produccions en el camp de l'art gràfic, d'una altra qualitat creadora, que molts grans artistes han conreat. La Fundació Tharrats pretén revaloritzar tot aquest món de l'art gràfic del qual el nostre país és un dels pioners.

JOAN JOSEP THARRATS

Joan Josep Tharrats i Vidal (Girona, 1918 - Barcelona, 2001) ha estat un dels artistes d'avantguarda més importants del nostre país. Instal·lat a Barcelona des de 1935, es formà acadèmicament a l'Escola Massana. Féu les primeres obres amb papers de colors retallats o estripats, influenciat per Mondrian i Kandinsky. Fundà (1948) el grup d'avantguarda Dau al Set amb Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Brossa, Arnau Puig i Juan Eduardo Cirlot i edità la revista del mateix nom (1948-1956). Durant la dècada dels anys cinquanta i seixanta consolidà la seva vocació artística, féu les primeres exposicions i inicià una àmplia tasca literària i pedagògica sobre art. Treballà (1953-1966) en les maculatures, obres fetes amb tintes d'impremta, i assolí uns resultats artístics excel·lents, que li donaren un prestigi internacional que es traduí en la presència de la seva pintura en el fons d'art dels principals museus del món: Museum of Modern Art (Nova York), The Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York), Tate Gallery (Londres), The Art Gallery of Toronto (Canadà), National Museum of Israel (Jerusalem), Museo de Arte Moderno (Mèxic), Museo de Arte Contemporáneo (Madrid), Museum of Modern Art (Tokio), Foundation Paul Klee (Berna), Museu Nacional (Varsòvia), Club dels Astronautes (Moscou), Musei Vaticani (Roma), Museo del Arte Abstracto Español (Conca), etc.

Col·laborà en Revista (1952-1960), on publicà més de 300 articles sobre l'art d'avantguardes; fundà el Saló de Maig a Barcelona; participà en les Biennals de Venècia (1956, 1958 i 1960) i en la de Sao Paulo (1959). Exposà al Museum of Modern Art de Nova York (1961), a la Tate Gallery de Londres (1962) i al Museu de Arte Moderno de Mèxic (1968). Edità les carpetes de litografies i gravats Gènesi (1973), Homes i Estrelles (1977), Zodíac (1980) i Camí de la Creu (1991), publicà la revista d'art i poesia Negre + (1983-1987, núms. 0-19) i treballà (1988) en una sèrie de 25 tapissos, que es realitzaren al taller de Carles Delclaux.

L'any 1989 exposà per primer cop a la Sala Municipal de Pineda de Mar. A partir d'aquesta data, començà una intensa relació amb aquesta població, on creà (1991), gràcies a la seva generosa aportació personal, la Fundació Tharrats d'Art Gràfic. Exposà (1992) al Consell d'Europa d'Estrasburg i l'any següent presentà al Palau Robert de Barcelona l'exposició antològica Tharrats. Setanta-cinc anys.

Entre les seves publicacions més importants cal destacar Antoni Tàpies o el dau modern de Versalles (1950), Guia elemental de la pintura moderna (1950), Cent anys de pintura a Cadaqués (1981), Picasso i els artistes catalans en el ballet (1982), Dames de tots els colors (1992), Surrealisme a l'Empordà i altres fantasies (1993), Art de la il·lustració a la Catalunya del segle XX (1994), Dau al Set i la seva època (1999), etc.

Pel que fa a reconoixements, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi (1983) i el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1993). L'any 1994 ingressà en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.