Entorn Natural
El municipi de Pineda de Mar es troba situat a la comarca del marsme,
entre els municipis de Calella, Tordera a l'est, Santa Susanna al nord
i el mar Mediterrani a l'est. El terme municipal té una superficie
de 1.035 hectàrees (10,35km2) i 24.300 habitants (al gener de
2004), les zones agrícoles i forestals ocupen gairebé el
70% del terme municipal i la resta està ocupada per nucli urbà de
Pineda de Mar, les urbanitzacions i les àrees industrials. El
10% del terme municipal es troba dins del Parc Natural del Montnegre
i el Corredor.
El nucli urbà de Pineda de Mar, està situat a 10 metres sobre el nivell del mar, entre la serralada Litoral i el mar Mediterrani, defnit geogràficament pel pla d'en Llobet, el turó de la Guàrdia (235m), Mare de Déu de Gràcia (94,7m) per l'est, Montpalau (236m) i el veïnat de Sant Pere del Riu al nord, el turó de la Punta de Garbí (419m), el turó de Migjorn (405m) i el turó del Llevant (409,5) al nord-est i el rierany dels Frares i el sot de la Torre a l'est. La riera de Pineda de Mar ha estat modelador principal del paisatge pinedenc, amb la creació de tota una xarxa de torrents i altres sistemes de drenatge més petits i una plana de sediments molt i molt fèrtil, aprofitada des de l'antiguitat per l'agricultura.
Els ecosistemes que hom pot trobar avui dia dins d'aquests terme municipal
són diversos i diferents, fruit de la diversitat d'agents naturals
modeladors (climatologia, geologia i litologia, sòls, 
relleu,
hidrologia i exposició solar) i de les diverses activitats humanes
(agricultura, indústria, serveis -especialment el turisme...).
Hom pot assegurar que no resta un sol espai d'aquest terme que alguna
vegada no hagi estat cultivat o que no n'hagi estat tallada la vegetació per
fer-ne llenya o fusta, deixant de banda algundes formacions rocalloses
improductives per a l'home.
A la vegada es tracta d'ecosistemes íntimament interrelacionats els uns amb els altres i al mateix temps en contínua evolució, especialment en els darrers anys, on la major part dels cultius de la plana prop de mar s'han reconvertit en àrees residencials i d'hosteleria i els conreus de secà de les faldes de la serralada eren recuperats pels herbassars, les brolles i on les terres eren més profundes i fèrtils, pel bosc. Per una banda, la natura recuperava antics dominis a l'home i, per l'altra, els perdia definitivament.
Malgrat tot, a l'època que ens ha tocat viure tenim al nostre abast encara un patrimoni natural extraordinàriament valuós, amb una diversitat vegetal i faunística molt digne, i amb diverses àrees encara per protegir i conservar i d'altres, com els vessants de marina de la serralada Litoral, per recuperar.