Edificis Contemporànis
El nostre recorregut pel conjunt d'elements patrimonials de Pineda no pot concloure sense fer esment d'algunes mostres representatives de l'arquitectura contemporània, en aquest cas concebuda com a servei públic.
Entre els carrers Balmes, Tribala i Jacint Verdaguer hi ha l'escola
Sant Jordi, obra dels arquitectes Oriol Bohigas, Josep M. Martorell i
David Mackay, del 1967. L'interès d'aquest edifici radica en el
seu plantejament conceptual, basat en una nova interpretació de
l'arquitectura escolar com a element actiu al servei de la pedagogia.
L'edifici, organitzat a l'entorn d'uns espais comuns, tendeix a la reducció dels
passadissos, l'especialització funcional de les aules i un sentit
d'unitat en la distribució dels espais que permet la interrelació i
l'adaptació a les diverses activitats col.lectives. S'estructura
en una planta baixa, on hi ha els diferents espais comuns, com la biblioteca
o la sala d'actes, una planta pis que agrupa la major part d'aules, i
un terrat on hi ha el pati i la pista poliesportiva. Els acabats exteriors
de façanes i murs són de maó vist.
El setembre de 1996 s'inaugurà el poliesportiu de Can Xaubet,
obra de l'arquitecte Manuel Brullet. És un edifici concebut com
un volum compacte, que defineix el cos prismàtic de la pista poliesportiva,
i un volum més baix i allargat on s'ubiquen els equipaments de
servei. La coberta plana, en pendent, genera una gran obertura vidriada
que proporciona llum natural uniforme i constant, i evita enlluernaments
a les pistes. Estructuralment, es desenvolupa en dos nivells. En el superior
hi ha un gran hall que es comunica amb les graderies i les pistes; al
nivell inferior es troben els vestuaris, serveis sanitaris, magatzems,
etc. i la pista poliesportiva, que proporciona una àmplia zona
de joc, apta també per a tota mena d'actes culturals o lúdics.
Cal destacar també l'edifici del Institut d'Ensenyament Secundari "Joan
Cormines", del carrer Extremadura, 27, obra dels arquitectes Julio
Laviña i Maria Pilar de la Villa. Està format per un conjunt
d'edificacions que actuen com a tanques dels carrers perimetrals obrint
el centre cap a les pistes esportives, deixant la part nord del solar
com a pati obert. El front del carrer Extremadura, quatre cossos de baixa
alçada -planta baixa- té tres accessos per donar entrada
independent a la biblioteca, la zona esportiva i la cuina i el bar. L'articulació d'aquest
espai es fa mitjançant uns patis arbrats entrellaçats per
una pèrgola longitudinal que amb l'altra pèrgola al nord
defineixen l'àmbit de les pistes esportives.
L'edifici principal és un cos longitudinal, l'alçada de la qual es va degradant des de les dues plantes a una planta en la seva entrega amb el límit urbà. Té un passadís central i a ambdós costats les aules d'ESO i de Batxillerat. Es potencia amb aquest edifici longitudinal la prolongació i obertura futura del passeig d'Hortsavinyà, marge esquerra de la riera de Pineda. L'edifici del gimnàs i sales polivalents tanquen el conjunt escolar. Les parets de tancament exterior són de maó foradat ceràmic de color blanc.
Tanmateix, altres edificis escolars són destacables pel que fa
al seu interès arquitectònic, com el CEIP Montpalau (avinguda
Generalitat, s/n), de l'arquitecte E. Minguillón i el CEIP Mediterrània
(plaça Pau Casals) d'A. Pruñonosa.