Església Parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar
Carrer Antoni Doltra - Carrer de l'Església - Carrer de Sant Joan
La primera referència documental que esmenta l'església
parroquial de Santa Maria de Pineda és l'acta de consagració realitzada
pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré, el 1079.
El 1246 va passar
a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda i va tenir com a sufragània
la parròquia de Sant Pere de Riu.
Durant la primera meitat del segle XVI, l'antiga església romànica
va ser substituïda per un nou temple, fortificat després
del terrible saqueig del corsari Dragut, el 1545. Pels contractes i rebuts
conservats sabem que la sagristia va ser encarregada el 1514 a Miguel
de La Gaspi; la volta del cor, una capella i un sepulcre van ser obrats
pel mestre d'obres Nicolau Bastart el 1526; i les obres de fortificació van
ser contractades amb Jean de Tours el 1545 i encara continuaven el 1553.
Aquell mateix any es contractava amb Bernat Vidal la construcció d'una
capella sota el vell campanar i el 1567 s'adjudicava a Pere Garriga l'edificació de
la capella de Sant Joan Baptista. El retaule major havia estat pintat
per Gabriel Bou, de Girona, entre 1504 i 1509, tot i que l'obra de fusta
va ser executada per Josep Sayós, de Barcelona, més d'un
segle després. De l'obra gòtica cal destacar les claus
de volta esculpides amb imatges de la Verge i diversos sants, així com
una inscripció a la llinda de la porta principal, que relata els
fets de 1545.
Al segle XVIII s'afegiren a la nau central dues naus laterals i el
campanar vuitavat. D'aquella època és també la façana,
barroca, que probablement va ser decorada amb esgrafiats cap a la fi
de segle. El temple va ser cremat el 1936.
L'esgrafiat actual que caracteritza la façana va ser realitzat l'any 1948 segons el disseny de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, basat en motius geomètrics i barroquitzants. Va ser restaurat a partir dels mateixos motllos el 1988. De l'interior cal destacar la cúpula de la capella del Santíssim, decorada per Josep Perpiñà, tres rosasses amb vitralls emplomats, obra de Domènec Fita, i una imatge de la Pietat tallada per Frederic Marès.