Aqüeducte romà de Can Cua

 

Aqüeducte romà de Can Cua

Segles ii-iii

Restes d’un aqüeducte romà que permetia salvar el desnivell de la riera de Pineda per transportar l’aigua des de la zona de Can Bufí fins a al lacus que es va localitzar a la vil·la romana de Can Roig. Actualment només són visibles dos trams d’aquesta important obra civil, el primer situat a la Font del Ferro i el segon i més destacat de Can Cua, que conserva quatre arcs i part d’un cinquè. El tram també s'elevava en forma d'aqüeducte a la zona de Can Palau, però aquest tram es va perdre.

El tram de Can Cua té una longitud total de 29,30 metres de llargada, amb quatre arcades de mig punt. Fotografies antigues ens indiquen que anys enrere el nivell del terra respecte l'aqüeducte era més baix i es percebia com una obra de més alçada que l'actual; els continus treballs agrícoles a la finca han modificat aquesta percepció.

A Catalunya només hi ha un altre aqüeducte d'àmbit rural similar al de Pineda, que està situat a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).

L'aigua de l'aqüeducte abastia la vila romana de Can Roig i les hortes del voltant. L'establiment de la vila romana en aquella zona es va donar per la proximitat als recursos hídrics (la riera) i a una via de comunicació important com era la Via Augusta.

Estudiat des de l’any 1932 per l’arqueòleg Francesc Prat i Puig, es calcula que tenia una llargària d’uns 3,5 km i que al seu pas salvava diversos torrents. L'any 2014 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

 

Acueducto romano de Can Cua

Siglos II-III

Restos de un acueducto romano que permitía salvar el desnivel del arroyo de Pineda para transportar agua desde la zona de Can Bufí hasta el lacus que se localizó en la villa romana de Can Roig. Actualmente solo son visibles dos tramos de esta importante obra civil: el primero situado en la Font del Ferro (Fuente de Hierro) y el segundo y más destacado de Can Cua, que conserva cuatro arcos y parte de un quinto. El tramo también se elevaba en forma de acueducto en la zona de Can Palau, pero este tramo se perdió.

El tramo de Can Cua tiene una longitud total de 29,30 metros de longitud, con cuatro arcadas de medio punto. Fotografías antiguas nos indican que hace años el nivel de tierra respecto el acueducto era inferior y se percibía como una obra de más altitud que la actual; los trabajos agrícolas en la finca han modificado esta percepción.

En Catalunya solo hay otro acueducto de ámbito rural similar al de Pineda, que está situado en Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).

El agua del acueducto abastecía la villa romana de Can Roig y las huertas de alrededor. El establecimiento de la villa romana en esa zona se produjo por la proximidad de los recursos hídricos (el arroyo) y de una vía de comunicación importante como era la Via Augusta.

El acueducto fue estudiado desde 1932 por el arqueólogo Francesc Prat i Puig, se calcula que tenía una longitud de unos 3,5 km y que a su paso salvaba varios torrentes En el año 2014 fue declarado Bien Cultural de Interés Nacional.

 

Roman aqueduct of Can Cua

2nd – 3rd centuries

These are the remains of a Roman aqueduct that allowed water to overcome the slope of the Pineda torrent and go from the area of Can Bufí to the lacus that was found in the Roman villa of Can Roig. Nowadays only two sections of this important work of civil engineering are visible, the first one in the Font del Ferro and the second –and longest- in Can Cua, with four complete arches and the remains of a fifth. There was an elevation in the form of an aqueduct in the Can Palau area, but that section is no longer there.

The Can Cua section has a total length of 29,30 meters, with four semi-circular arches. Old photographs show that the land level was lower in relation to the aqueduct, making it look taller than what is visible today; the farming of the surrounding land has altered our perception of the ensemble.

In Catalonia there is only one other aqueduct in a rural setting similar to the one in Pineda, the one found in Sant Jaume dels Domenys (in the Baix Penedès region).

The aqueduct supplied the Roman villa of Can Roig –and the surrounding lands- with water. The Roman villa was built in that area due to the proximity of water (the river) and access to a route as important as the Via Augusta.

It was studied from 1932 onwards by archaeologist Francesc Prat i Puig; its calculated length is of 3,5 kilometres and it arched over a few waterways. In 2014 it was declared a National Heritage Site.

Aqueduc romain de Can Cua

II-IIIe siècles

Vestiges d'un aqueduc romain qui permettait de compenser le dénivelé de la rivière de Pineda pour transporter l'eau depuis la zone de Can Bufí jusqu'au lacus qui fut situé dans la ville romaine de Can Roig. Aujourd'hui seules deux parties de ce grand ouvrage civil sont visibles : la première se trouve dans la zone de la Font del Ferro ; la deuxième, qui est aussi la plus importante, est celle de Can Cua qui conserve quatre arcs et une partie du cinquième. Une section de l'aqueduc aujourd'hui détruite s'élevait également vers la zone de Can Palau.

Avec ses quatre arcs plein cintre, l'aqueduc de Can Cua a une longueur totale de 29,30 mètres. D'anciennes photos montrent que le niveau de la terre par rapport à l'aqueduc était autrefois plus bas et que l'ouvrage était perçu comme plus haut que celui que l'on voit aujourd'hui. Ce sont les travaux agricoles successifs sur la propriété qui ont modifié cette perception.

En Catalogne il n'existe qu'un seul autre aqueduc rural similaire à celui de Pineda ; il s'agit de celui qui se trouve à Sant Jaume dels Domenys (dans le Baix Penedès).

L'eau de l'aqueduc alimentait la ville romaine de Can Roig ainsi que les jardins alentours. La fondation de la ville romaine dans cette zone s'explique par la proximité des ressources hydriques (la rivière) et d'une voie de communication importante : la Via Augusta.

Selon les travaux de l'archéologue Francesc Prat i Puig, qui a étudié l'aqueduc depuis 1932, on estime que sa longueur était de 3,5 Km et qu'il traversait plusieurs torrents. En 2014, il a été déclaré bien culturel d'intérêt national.