Font del Ferro

 

Font del Ferro i Aqüeducte

Segles ii-iii

Restes d’un aqüeducte romà que permetia salvar el desnivell del torrent per transportar l’aigua, des de la zona de Can Bufí fins al lacus que es va localitzar a la vil·la romana de Can Roig. Actualment només són visibles dos trams d’aquesta important obra civil d’uns 3,5 km. de llargària, un situat a Can Cua i el de la Font del Ferro, que conserva un sol arc i les restes de paviment d’opus signinum típicament romà.

En aquest punt la canalització va salvar el desnivell del torrent de la Font del Ferro amb un aqüeducte d'un sol ull, que s'alça 3.40 m del torrent i té 3.13 metres de diàmetre.

El canal comptava amb una coberta de protecció feta amb tegulae -teules- actualment inexistent.

La construcció d'un aqüeducte exigia un estudi acurat del terreny, donat que s'havia de construir el traçat més econòmic possible - i per tant amb el mínim d'obra imprescindible- per tal de permetre un pendent suau i sostingut, que no allargués i encarís innecessàriament el traçat de la canalització. La força de la gravetat era la que impulsava l'aigua. La major part de l'aqüeducte de Pineda està soterrada o circula arran de terra.

Sempre que era possible el canal transcorria sobre el sòl, recolzat en un mur; si el terreny s’elevava, s’excavava un canal a la roca, pel qual transcorria la canalització, i si calia salvar una depressió considerable, es construïa un aqüeducte.

Habitualment, i sobretot si l'aigua es destinava a consum humà, el canal es cobria amb un sostre en forma de volta, amb plaques de pedra o tegulae.

En aquest mateix indret també hi ha la popular Font del Ferro, una mina d’aigua ferruginosa ben coneguda a la contrada, l’aigua de la qual es va perdre amb la construcció de l’autopista.

La mina va ser recuperada l'any 2007 gràcies a l'impuls de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera, malgrat que el doll d'aigua no és el que hi havia originalment.

 

 

Font del Ferro y acueducto

Siglos II-III

Restos de un acueducto romano, que permitía salvar el desnivel del torrente para transportar el agua, desde la zona de Can Bufí hasta el lacus que se localizó en la villa romana de Can Roig. Actualmente solo son visibles dos tramos de esta importante obra civil de unos 3,5 km de longitud, uno situado en Can Cua y el de la Font del Ferro, que conserva un solo arco y los restos de pavimento de opus signinum típicamente romano.

En este punto la canalización salva el desnivel del torrente de la Font del Ferro con un acueducto de un solo arco, que se levanta a 3,40 m del torrente y tiene 3,13m de diámetro.

El canal contaba con una cubierta de protección hecha con tegulae -tejas- actualmente inexistente.

La construcción de un acueducto exigía un cuidadoso estudio del terreno, dado que debía construirse el trazado más económico posible- y por lo tanto con el mínimo de obra imprescindible- para garantizar una pendiente suave que no alargara ni encareciera  innecesariamente el trazado de la canalización. La fuerza de la gravedad era la que impulsaba el agua. La mayor parte del acueducto de Pineda está bajo tierra o circula a ras de suelo.

Siempre que era posible el canal se apoyaba en el suelo, sujetado por un muro; si el terreno se elevaba, se excavaba un canal en la roca, por el cual transcurría la canalización, y si era necesario salvar una depresión considerable se construía el acueducto.

Habitualmente, y sobretodo si el agua se destinaba a consumo humano, el canal se cubría con una cubierta en forma de bóveda, con placas de piedra o tegulae.

En este mismo paraje también está la popular Font del Ferro, una mina de agua ferruginosa muy conocida en la comarca, el agua de la cual se perdió con la construcción de la autopista.

La mina fue recuperada el año 2007 gracias al impulso de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera, aunque la fuente de agua no es la que había originalmente.

 

 

Font del Ferro et aqueduc

II-IIIe siècles

Vestiges d'un aqueduc romain qui permettait de compenser le dénivelé du torrent pour transporter l'eau depuis la zone de Can Bufí jusqu'au lacus découvert dans la ville romaine de Can Roig. Actuellement, seules deux sections de cet impressionnant ouvrage civil d'environ 3,5 km de long sont visibles : la première est située à Can Cua et l'autre est celle de la Font del Ferro, dont on peut encore observer une arche et des restes d'opus signinum, ce revêtement typique de l'époque romaine.

À cet endroit, la canalisation compensait le dénivelé du torrent de la Font del Ferro grâce à un aqueduc à une seule arche s'élevant à 3,40 m au-dessus de la rivière et dont le diamètre atteint 3,10 m.

Le canal était protégé par un petit toit fait en tegulae (tuiles) qui n'existe plus de nos jours.

Avant d'entreprendre la construction d'un aqueduc il était indispensable de réaliser une étude précise du terrain. Il convenait en effet de sélectionner le tracé le plus économique possible (et par conséquent celui qui impliquait le moins de travaux) afin de garantir une pente douce et constante tout en évitant de rallonger et d'augmenter plus que de raison le coût de l'ouvrage. L'eau s'écoulait sous l'effet de la force de gravité. La plus grande partie de l'aqueduc de Pineda est enterrée ou passe au ras du sol.

À chaque fois que cela était possible, le canal passait à même le sol, contre un mur. Si le terrain s'élevait, la solution consistait à creuser un canal dans la roche, afin que l'eau la traverse, et s'il fallait compenser une dépression considérable, la construction d'un aqueduc devenait impérative.

En général, et à plus forte raison si l'eau était destinée à la consommation humaine, le canal était recouvert d'un toit en forme de voûte agrémenté de plaques en pierre, les tegulae.

On trouve également à cet endroit la populaire Font del Ferro, une source d'eau ferrugineuse très connue dans la région que les travaux de construction de l'autoroute ont malheureusement asséchée.

Bien que la source ait pu être récupérée en 2007, grâce à l'action de la plateforme Salvem la Valle de la Riera, le débit d'eau n'est plus celui qu'il était à l'origine.

 

Font del Ferro and Aqueduct

2nd and 3rd Centuries

These are the remains of a Roman aqueduct that carried water from the Can Bufí area to the lacus in the Roman villa of Can Roig. There are now only two sections left of this 3,5 km long important civil engineering work. One of them is in Can Cua and the other in the Font del Ferro (the Iron Fountain), with just one arch and the remains of typical opus siginum Roman pavement.

In this point the canalization overcame the drop in the stream of the Font del Ferro with a one-arched aqueduct, 3,40 above the stream and 3,13 metres wide.

The canal had a protection cover made with tegulae -tiles- that is no longer in place.

The building of an aqueduct required an accurate study of the landscape, since the cheapest layout had to be found – and with it the minimal amount of building possible- in order to allow a soft and sustained slope, that would not make the layout of the canal unnecessarily expensive. Gravity would move water along. Most of the Pineda aqueduct is underground or at ground level.

Whenever it was possible, the canal would run on the ground, supported by a wall. If there was a slope in the terrain, a canal would be chipped on the stones, and the water would flow through it. If the inclination in the land was considerable, an aqueduct was built.

Normally –and particularly if the water was meant for human consumption- the canal was covered with an arched vault, with stone slabs or tegulae.

In this same location we can also find the popular Font del Ferro, a ferruginous water mine well known in the area; its water was lost with the construction of the highway.

The mine was recovered in 2007 thanks to the efforts of the Plataforma Salvem la Vall de la Riera (the platform to save the Vall de la Riera), but the water flow is weaker that it used to be.